Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 25.999

Diccionari de la llengua catalana
1. anar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'acció indicada per aquell infinitiu és quelcom d'inconvenient. La pedra va anar a rompre un vidre. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o per i en imperfet, denota que l'acció indicada per aquell infinitiu estava a punt d'esdevenir-se. El cotxe anava a caure. Fer de [...]
2. gosar 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t'ho. [...]
3. infinitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
4. a 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten: La direcció del moviment. Anar al teatre. Pujar al cel. Acostar-se al foc. Viatge a París. El terme del moviment o de la distància. Arribar a casa. Caure a terra. Recolzar-se a la paret. Tocar de mans al sostre. Anar d [...]
5. deixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa. Aquesta roba deixa: està mal tenyida. No impedir (l'acció expressada per un verb en infinitiu), no posar-hi obstacles. Deixà caure el martell que duia a la mà. Deixa'l dir: ningú no se'l creurà. Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No [...]
6. tornar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. quan ell hi va jo ja en torno Quan ell arriba a assabentar-se'n, capacitar-se'n, etc., jo ja fa temps que hi he arribat. Unit al pronom en significa partir d'un lloc per anar al lloc de procedència. Vaig arribar-hi a les set i a les vuit ja me'n tornava. Davant d'infinitiu introduït per [...]
7. voler 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intenció determinada de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. És tard, i me'n vull anar a dormir. Volia alçar-se i no podia. Fa el que vol i encara es queixa. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Davant d'infinitiu, estar a punt d'esdevenir-se quelcom. Vol ploure. Sembla [...]
8. a rodolons
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodolant. Tots van anar a rodolons rostos avall. a empentes i rodolons V. empenta.  [...]
9. deure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teus mèrits. deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. Davant d'infinitiu, ésser d [...]
10. començar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o començament, tenir o prendre començament. Comença la sessió. Una proposició que comença per un complement. Quan comencen les festes? Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de, iniciar l'acció indicada per aquell infinitiu. Començà [...]
Pàgines  1 / 2.600 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>