FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa, contribuir a la seva bellesa. La jaqueta verda li escau molt. El groc no li escau. Aquests mobles no hi escauen gens. escaure malament No escaure. no escau No s'accepta perquè no és procedent. siescauSi és procedent, en el cas que sigui procedent. Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Amb el verb de la proposició principal en condicional, en el cas, merament suposat, en què. Si li ho deies, no s'ho creuria. Si callessis, ho sentiries. Si haguessis vingut, l'hauries vist. Introdueix una exclamació amb què s'expressa el desig que una cosa s'esdevingui. Si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. —Vindràs, demà? —Sí. —I què va respondre ell? —Que sí. Respon [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat o depressió, especialment orgànica. Cavitat aèria dels ossos del crani i de la cara, que comunica amb les fosses nasals. Si etmoidal. Si esfenoidal. Si frontal. Si maxil·lar. Dilatació en un conducte o vas. Si de l'aorta. Depressió entre dos lòbuls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]