FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no senseAmb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moble de fusta o d'altres materials, amb peu osense, que forma un pla inclinat on es repenja un llibre, una partitura, etc., per tal de llegir amb més comoditat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que cobreix el tronc, amb quatre faldons, amb mànigues osense, usat pels pagesos en algunes contrades. Americana, jaqueta, peça d'abric. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no està d'acord amb un altre o d'altres. En això estic desacordat amb vós. Que sona sense harmonia, sense afinació. Tocaven instruments desacordats. Cantaven desacordades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]