Resultats de la cerca bàsica: 4.787

Diccionari de la llengua catalana
1. qui
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
complement preposicional. L'home de qui parlàveu. Les dones amb qui anaves. Els individus a qui us referiu. En les oracions de relatiu substantives, generalment com a subjecte. Qui guanya primer s'escanya darrer. Qui dia passa any empeny. Això, que ho faci qui vulgui. És ell qui ha dit [...]
2. relatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència o relació a una cosa. Els documents relatius a aquest afer. En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d'un altre element aparegut prèviament en l'oració. Una oració relativa. Un temps relatiu. Pronom relatiu. Que neix d [...]
3. que 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vegada que et vaig veure. [tenint per antecedent una proposició entera] Ell ens ha deixat, que és la cosa pitjor que podia succeir. el que Combinació que serveix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referència a cosa, en les quals fa de subjecte o de complement [...]
4. oracional
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'oració. Llibre d'oracions. [...]
5. coordinat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la coordinació. Que presenta una relació de coordinació amb un altre element sintàctic. Oracions coordinades. [...]
6. factual
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al fet, de la natura del fet. Els elements factuals d'una doctrina. Que designa un fet. Predicat factual. Oracions condicionals no factuals. [...]
7. volitiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la voluntat. Que expressa la voluntat del subjecte, s'aplica a algunes formes verbals i a les oracions o construccions que les contenen. Oració volitiva. [...]
8. ço
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
9. comunir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjurar (el mal temps) amb oracions, amb fórmules exorcitzadores. [...]
10. oracioner -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat a dir oracions. Persona que anava de porta en porta dient oracions. Persona que es dedica a guarir certs mals dient determinades oracions. [...]
Pàgines  1 / 479 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>