La perífrasi anara + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
injustícia (atribut).
Ara bé, amb funció de subjecte, la preposició de no és possible amb verbs de necessitat com caldre i valer més (Cal anar-hi, Val més que callis), però és opcional amb altres verbs amb un significat proper, com tocar, convèncer, bastar o anar bé. Per exemple: Ara li toca (de) triar a [...]
amb pronoms interrogatius a començament de frase: què, com, on, quan o per què seguits d'un infinitiu. En aquests sintagmes, el subjecte té una interpretació indefinida, arbitrària, pròxima a la del pronom indefinit hom. Per exemple:
Com arribar-hi en cotxe?
On menjar?
Quan anar de vacances?
Com [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
meu oncle.
No parla per no molestar.
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. (l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).
2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:
2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó [...]
'l veu vell.
4. Finalment, també són possibles les dues preposicions en construccions d'infinitiu que expressen seqüenciació o posterioritat:
Se'n van anar entre gestos d'indignació per tornar vint minuts més tard.
Se'n van anar entre gestos d'indignació per a tornar vint minuts més tard ('...i van [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple:
Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència.
És tan pesat que acabarem per claudicar.
Altres construccions que es poden fer servir també [...]