A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o pera, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.
En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]
. Per exemple:
Ho heu de tenir llest per demà.
Ho heu de tenir llest pera demà.
5. En expressions com no haver-n'hi per (a) tant i no donar per (a) gaire. Per exemple:
Apa, que no n'hi ha per tant!
Apa, que no n'hi ha pera tant!
Ha dormit poc i ja no dona per gaire més.
Ha dormit poc i ja no [...]
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions peripera en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino pera tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:
1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:
Es van morir de fred (la causa és de fred).
Es va quedar a casa perquè no es trobava [...]
En títols de campanyes, eslògans, lemes, etc., s'apliquen els valors generals que tenen les preposicions peripera davant d'un sintagma nominal, és a dir, per indica causa, mentre que pera indica finalitat. Per exemple:
Ens mullem per dignitat. (causa)
Activa't per al reciclatge. (finalitat [...]
Al web del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dins l'apartat Economia Cooperativa, es poden obtenir, en versió catalana, diferents models d'estatuts de societats.
Segons les necessitats, podeu clicar als mots que contenen els enllaços corresponents:
Estatuts pera [...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, de iper quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició peri un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]