Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 2.929

Fitxes de l'Optimot
1. Traducció de noms de grups artístics
Font Fitxes de l'Optimot
Com a norma general, el nom propi d'un grup artístic (teatral, musical, de dansa, etc.) no es tradueix. Per exemple: Cirque du Soleil Corau Margalida Los Rebeldes Queen The Rolling Stones No obstant això, els noms d'orquestres, formacions de cambra i companyies de dansa amb una denominació [...]
2. Traducció de noms de partits polítics i sindicats
Font Fitxes de l'Optimot
Es considera que cal distingir l'ús oficial de les designacions de partits polítics i sindicats de l'ús social d'aquestes designacions. En el cas de l'ús oficial cal usar el nom registrat i no s'ha de traduir. En canvi, quan no sigui necessari usar la forma oficial, en l'ús social, aquestes [...]
3. Traducció dels grups polítics del Parlament Europeu
Font Fitxes de l'Optimot
Les denominacions dels grups polítics del Parlament Europeu en català són les següents: Grup del Partit Popular Europeu (Democratacristians) Grup de l'Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu Grup Renovar Europa Grup dels Verds - Aliança Lliure Europea Grup [...]
4. Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font Fitxes de l'Optimot
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
5. Noms de colors: blaugranes o blaugrana?
Font Fitxes de l'Optimot
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple: les jugadores blaugrana els seguidors blaugranes Convé notar que la forma [...]
6. Ús de l'article en els noms de lloc
Font Fitxes de l'Optimot
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc. En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
7. Plural de noms femenins acabats en -ç
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
8. Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple: No sé què voleu fer [...]
9. Noms de rius: masculins o femenins? / El gènere dels noms dels rius (hidrònims) catalans
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...  N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
10. Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament: 1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
Pàgines  1 / 293 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>