Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Pot ocórrer que per a l'abreujament d'alguns mots ens trobem amb un doble tractament: com a
abreviatura i com a sigla o símbol.
PN p. n. pes net
SA s. a. societat anònima
TM t. m. terme municipal
Sempre que siguipossible, és més recomanable utilitzar les sigles, per qüestions d'economia d'es [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles es poden pronunciar com un mot i, aleshores, s'anomenen acrònims.
CIRIT
També es poden pronunciar com la successió de les lletres que formen la sigla, és a dir, lletrejant-les.
ANC a-ena-ce
LGBTI ela-ge-be-te-i
Tot i que hi ha casos en què les dues lectures anteriors són possibles [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
capítol «Sigles», els acrònims es poden accentuar per assegu-
rar-ne una pronunciació diferent i, en conseqüència, també és possible que un acrònim sigui esdrúixol.
Els acrònims s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
PSOE [ps]
ICE [s]
ZEPA [z]
GEO [?]
Cal tenir en compte que les [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de sepa-
ració sil·làbica.
ERAS | MUS
IN | CAVI o INCA | VI
Ren | fe [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
mirat de mantenir uns criteris tan simples i genèrics com ha estat possible a partir de la distinció entre les dues funcions principals de la majúscula: la funció demarcativa (l'ús de la majúscula segons la seva situació dins el text) i la funció connotativa o distintiva (l'ús segons la naturalesa de la [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En el cas de sigles de noms propis, especialment noms d'organismes, entitats, partits polítics,
empreses i disposicions normatives que les utilitzen com a forma corrent de denominació, s'ha
de tenir en compte que les sigles com a tals no són traduïbles, sinó que el que és possible de traduir [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Aquest apartat presenta la sol·licitud pròpiament dita, és el nucli del document. Com en l'apartat anterior, cal que la redacció sigui clara i senzilla. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito : o Sol·licitud: . [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
No és necessari acabar la redacció d'un contracte o un conveni amb una fórmula final. Ara bé, si es vol incloure una fórmula d'aquest tipus, convé que sigui breu i senzilla, com per exemple: I com a prova de conformitat amb el contingut d'aquest contracte, el signem per du plicat. I com a prova de [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
finiquitar v tr-acabar / enllestir / resoldre v tr Resoldre un afer, un procés, etc., sigui
amb un acord, sigui amb una resolució.
ES: Finiquitar una compra, un proceso judicial, un acuerdo.
CA: Enllestir (o resoldre) una compra, un procés judicial, un acord. [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
precisió de la redacció. Així, sempre que siguipossible, cal mantenir l'ordre lògic de la frase (subjecte-verb-com- plements), cal usar els mots o els termes adequats al nivell de precisió i cal fer frases curtes i ben puntuades. [...]