FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inopugnable incontrastable incontrovertible irrefragable inqüestionable incontestable indubtable indisputable innegable positiu, que no admet discussió. Que ell ha renunciat és positiu. irrebatible evident. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
positiu, dit de la persona que considera abans que tot allò que és pràctic o útil. positivista(filòsof) objectivista tocar de peus a terra, ésser molt realista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de compensar-se dues coses recíprocament. neutralització contrapès(fig.) Cp. equivalència 2 Allò amb què hom és rescabalat d'alguna cosa. reparació rescabalament recompensa contracanvi, allò que hom dona en compensació d'allò que rep. revenja(fig. usat en sentit positiu). El van [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sòlid (per oposició a fluid) espès dens compacte consistent Ant. Fluid. Moll. Bla. 2 real material físic(per oposició a abstracte) efectiu positiu tangible Ant. Abstracte. Irreal. Ideal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mereixedor creditor(adj.), només en sentit positiu o favorable. 2 honorable. 3 convenient. 4 condigne(una pena o un premi) proporcionat 5 Ésser digne de: Merèixer(->). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. teorètic hipotètic especulatiu supositiu Cp. llibresc: que només es troba en els llibres i no en la realitat. Ant. Pràctic. Empíric. Positiu. 2 m. i f. doctrinari, el qui atén més a teories i doctrines abstractes que a la pràctica. Cp. teoritzador, científic, especialista, expert [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enorgullaro orgullar ensuperbir 2 (enorgullir-sepron.) Esdevenir orgullós. altivar-se(->) pujar-li (a algú una cosa) al cap(honors, riquesa, etc.) Enorgullir-se s'usa sovint en el sentit positiu d'estar satisfet, probablement per influència del castellà. El sentit propi i correcte és el [...]