(ant. i dial.) heurera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(Dit de les plantes que s'enfilen) arrapadís. L'heura és una planta arrapadissa. emparrador escandent Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les [...]

1 v. tr. lligar. traspassar. 2 agafar un camí, enfilar-lo. prendre un camí 3 (enfilar-sepron.) pujar. enrocar-se, enfilar-se. emparrar-se. El nen s'ha emparrat a l'arbre. enginjolar-se 4 (Dit de les plantes) arrapar-se. L'heura s'arrapa pels arbres. enarbrar-se. Enarbrar-se l'arítjol a l [...]

les garrofes, nous, etc. bat, bastó usat en el beisbol. estic, bastó usat en l'hoquei. enzador, bastó al cim del qual hom posa l'enze o ocell de reclam per a la caça amb teles. tirs, bastó guarnit d'heura i pàmpols, atribut del déu Bacus. Cp. batuta, palmeta, agullada, busca, pal (->). Manuel [...]

. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci [...]