FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. Modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini. dialecte consecutiu Dialecte resultant del desplaçament d'una llengua per raons històriques. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua grega que, basada en el dialecte àtic, fou parlada per tota la Mediterrània. Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Navarra. Relatiu o pertanyent a Navarra o als seus habitants. Dialecte del basc. alt navarrès Dialecte basc parlat a Navarra i en una petita part de Guipúscoa. baix navarrès Dialecte basc parlat a la Baixa Navarra i en alguns pobles limítrofs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Sàsser. Relatiu o pertanyent a Sàsser o als seus habitants. Dialecte del sard parlat a Sàsser i la seva regió. Relatiu o pertanyent a aquest dialecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestació de la llengua en l'ús individual que un parlant en fa en un moment determinat. Llengua, idioma. La parla catalana. Forma de parlar, dialecte, accent. Té una parla dolça. La parla andalusa. [...]