FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reunió. Atenent que és fora de la ciutat, no podrà comparèixer a la cita. Tenir atencions (envers algú). No m'atén com jo voldria. atendre una prometença [o atendre una convinença] Complir-la. Prestar atenció (a un client) en un establiment públic, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que pertorba i inquieta l'ànim, que preocupa pregonament. Passar maldecaps per alguna cosa. Aquest afer li dona molts maldecaps. Haver d'atendre a tot és un maldecap. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
successiva de l'ou fins que s'origina la blàstula. En inform., mètode de partició que divideix la memòria d'un ordinador en blocs de diferent magnitud, per a atendre les demandes dels diferents segments que s'hi executen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Com a regla general. en general Sense atendre als casos especials, d'una manera general. Que abraça el conjunt d'un servei, d'un comandament, d'una administració, etc. Inspector general d'Instrucció Pública. Pare general d'un orde religiós. Quarter general. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
panellets. Érem tres a despatxar i no podíem donar l'abast. Servir (un client) en un establiment públic, atendre'l. Que ja us despatxen? Manquen molts clients per despatxar. Acabar (un afer). És un assumpte que em cal despatxar aviat. Expedir 1 2. On despatxen les cèdules? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
requereix l'aplicació immediata i ineludible d'un tractament adequat. Digueu al metge que es tracta d'una urgència. Conjunt d'instal·lacions d'un hospital especialment concebudes per atendre urgències. Servei de medicina domiciliària establerta, públicament o privadament, per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parentiu, econòmics, culturals o altres, que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica. [...]