FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respir fatigós degut a la xafogor de l'atmosfera, a un estat morbós, a un disgust, etc. Ara el malalt està més tranquil: li ha passat l'angoixa. Angoixa de la mort. Estat de l'atmosfera que fa fatigosa la respiració, que dona angoixa. Quina angoixa farà avui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat. Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dimoni que, sota l'aparença d'home, se suposa que té comerç carnal amb una dona quan està adormida. Opressió i angoixa durant el son, acompanyades de malsons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un ocell, sostenir-se enlaire amb les ales esteses horitzontalment, sense moure-les. Un gran silenci plana sobre la vall. Una angoixa terrible planava damunt de tots. Un planador, volar. Un avió, volar amb els motors parats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflamació de les membranes mucoses de l'istme de la gola i de la faringe. angina de pit Dolor constrictiu, localitzat a la regió precordial, que pot anar acompanyat d'angoixa i de sensació de mort imminent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar la contracció sobtada, espasmòdica (d'un múscul, d'un nervi). És una cosa que fa crispar els nervis. El cos o una part del cos, contreure's a causa del dolor, d'un estat d'angoixa. Feu un gran crit i se li crisparen les faccions. Exasperar, irritar. La seva actitud em [...]