FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Viola, de la família de les violàcies, generalment herbàcia, de fulles ovades i cordiformes, dentades o crenades i amb estípules, flors zigomorfes esperonades, amb cinc pètals, els dos superiors dirigits cap amunt i els tres restants cap avall, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel. Instrument cordòfon d'origen medieval que es podia tocar amb arc, amb els dits o amb plectre. viola d'arc [o viola de gamba] Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de la viola, morat clar. Color violat, situat en l'extrem de l'espectre solar, després de l'indi. Confeccionat amb violes. Xarop violat. [...]