FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m'indueix a creure-ho. La va induir al mal. En lòg., inferir per inducció. Produir fenòmens d'inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments, promeses, etc. El va seduir l'esperança d'enriquir-se. Aquell seu aire innocent em va seduir: me'n vaig enamorar. No us deixeu seduir per les seves promeses. Induir (algú) a tenir relacions sexuals. Seduir un noi, una dona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abellir o d'abellir-se. Induir a actuar algú amb paraules, esguards i altres abelliments. Cosa que abelleix. Els abelliments del món. Anhel. [...]