FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
helix). heura de terra Herba de la família de les labiades, ajaguda, de fulles orbiculars o cordiformes, crenades, i flors d'un violeta pàl·lid, en nombre de dues o tres a l'axil·la de les fulles, que es fa en indrets humits (Glechoma hederacea). heura espinosa Arítjol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó guarnit d'heura i de fulles de parra, atribut del déu Bacus. En bot., panícula amb les rames mitjanes més llargues que les inferiors i les superiors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de flors en umbel·la i fruit carnós, originàries principalment d'Indomalàisia i de l'Amèrica tropical, a la qual pertany l'heura. Individu d'aquesta família. [...]