FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de flectir o de flectir-se. La flexió d'una biga. La flexió de la cama, del braç. Plegament caracteritzat per un canvi brusc de pendent, però sense ruptura. Procediment morfològic amb què algunes llengües expressen les categories gramaticals, com ara el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, flectir. Modificar (un element lingüístic) per flexió. Flexionar una paraula. Un element lingüístic, admetre flexió. Les conjuncions no flexionen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no presenta vocal temàtica, s'aplica a un paradigma de flexió, especialment verbal, o a un element d'un paradigma. Els infinitius atemàtics dir i dur. [...]