FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins, de bombons, de píndoles. Una capsa rodona, quadrada. Capsa de colors, de compassos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle d'una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d'objectes. Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes. Receptacle més o menys semblant a una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça que tanca per la part superior una capsa, una caixa, etc., a la qual va generalment unida per mitjà d'una o més frontisses, cintes, bandes flexibles. Un gran vas de cristall amb tapa d'argent. Les dues tapes d'un rellotge de butxaca. Coberta 2. Les dues tapes d'un llibre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, entrar dins una altra ajustadament. Aquests pius no encaixen amb els forats que heu fet. Una cosa, adaptar-se bé dins una altra. La tapa no encaixava amb la capsa. La porta no encaixa. Dues persones, donar-se la mà. Encaixeu, nois! Que des d'avui sereu col·legues. Una [...]
