v intr fugir, guillar.  [...]

v intr i pron fam fugir, guillar.  [...]

VERB MODEL v intr 1 fugir. Han huido los ladrones, han fugit els lladres. 2 [evitar, rehuir] fugir, defugir tr. Huir de la tentación, fugir de la temptació. 3 [pasar velozmente] fugir. ¡Cómo huyen las horas!, com fugen les hores!v tr 4 p fr defugir. Huir los vicios, defugir els vicis. v pron 5 p [...]

adj i f 1 geom tangent. 2 escaparse (o salirse) por la tangente fig i fam anarse'n (o fugir) per la tangent, fugir d'estudi.  [...]

v tr 1 [alejar] fer fugir, espantar, esquivar. Con su antipatía ahuyenta a los clientes, amb la seva antipatia fa fugir els clients. 2 fig foragitar, expulsar, treure. Ahuyentar un mal recuerdo, foragitar un mal record. v pron 3 [huir] fugir intr, enfugir-se, escapar-se.  [...]

f [huida] fugida, desbandada. Dar la espantada, fugir cames ajudeu-me, fugir tocant amb els talons el cul.  [...]

v tr 1 [mirar] llambregar, mirar. 2 p fr [aojar] ullprendre, fer mal d'ull. 3 [la caza] esquivar. 4 fig [ahuyentar] fer fugir, espantar, foragitar.  [...]

v pron fam escapolir-se, esquitllar-se, fugir d'estudi, remolejar.  [...]

v pron fugar-se, fugir intr, escapar-se, escapolir-se, fer-se escàpol.  [...]

f 1 [acción de quemar] crema, cremada. La quema de conventos, la crema de convents. 2 huir de la quema fugir de la crema. 3 huir de la quema fig fugir del perill.  [...]