v intr 1 [anar-se'n] huir. En veure'm fugí precipitadament, al verme huyó precipitadamente. 2 fig irse pron, volar. El barret, amb el vent, li va fugir del cap, el sombrero, con el viento, voló de su cabeza. 3 [escapar-se] huir, fugarse pron, escaparse pron. Fugir de la presó, huir de la prisión [...]
f 1 [acció de fugir] fuga, huida. 2 [del temps] paso m, transcurso m. 3 fugida d'estudi fig salida por la tangente. 4 prendre la fugida darse a la fuga. [...]
v tr 1 [causar espant] asustar, espantar, atemorizar. Els seus xiscles espantaren la canalla, sus chillidos asustaron a los niños. 2 abs espantar. Això sí que espanta!, ¡esto sí que espanta!3 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Espanta les mosques, espanta las moscas. v pron 4 asustarse, espantarse [...]
v tr 1 [una cosa] esquivar. Esquivar un cop, esquivar un golpe. 2 [una dificultat] esquivar. 3 [defugir una persona] esquivar, evitar, rehuir. Érem molt amics, però darrerament m'esquiva, éramos muy amigos, pero últimamente me esquiva. 4 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Esquivava les mosques amb [...]