. operatiu retroactiu, que obra sobre allò que li és anterior. dràstic, es diu sobretot d'un purgant. S'usa també en sentit fig. Per a solucionar aquest intricat afer cal prendre mesures dràstiques. 4 m. Import total dels valors que una persona té al seu favor. haver 5 Ésser actiu (dit d'una persona [...]

1 actiu, prompte. 2 ràpid. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

combatent actiu. És un membre actiu del partit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 factible. 2 (Dit d'una persona) actiu(->) coratjós(->) Ant. Aturat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. transient transeünt 2 En gram.: actiu. Verb actiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

infatigable, actiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (Parlant d'una persona) resolut decidit mascle(fig.) viril(fig.) tenaç obstinat eficient actiu(->) Ant. Remís. Llangorós. 2 Esdevenir enèrgic. Cp. formalitzar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inert inactiu neutre pacient(m.), el qui rep l'acció de l'agent. Ant. Actiu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. feiner, actiu, aplicat. trastejador, que feineja de grat. ésser un escarràs de feina, ésser molt treballador. Ant. Curt de mans. Peresós. 2 m. i f. obrer. jornaler, treballador a jornal o sou diari. bracer, treballador del camp. terrellóo terrelloner, jornaler de la terra. cavador [...]

1 dèbit, en un compte corrent, per oposició a crèdit. passiu, íd., per oposició a actiu. gep(fig. fam.), deute que hom no sap com pagar. 2 Tenir deutes: estar endeutat. Contreure deutes: endeutar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]