maneres. cerimònia, compliment excessiu, afectat. floreta. Deia floretes a les noies. Cp. amoretes, homenatge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

execució compliment. En compliment d'un càrrec. realització consumació. La consumació d'un crim. comissió. La comissió d'un delicte. perpetració Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

forma de compliment, usada només envers persones de rang. tributar agraïment. regraciar. Ant. Desagrair. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (d'una prescripció) compliment. 2 Acció d'observar o mirar. aguait. Posar-se a l'aguait. consideració contemplació 3 quarantena. Aquest vaixell està en quarantena. 4 avís. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Qualitat de galant. cortesia. 2 Acte, compliment de galanteig. falagueria gentilesa cavallerositat atenció. Aquella invitació era una atenció del seu amic. madrigal, paraules de galanteria. amoretes, íd. floretao flor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. panegíric, discurs en lloança d'una persona il·lustre; hiperb., lloança. ditirambe, lloança entusiasta, exagerada. compliment. Fer un compliment a algú. bombo(fig.), esp. en la frase fer bombo. encariment adulació(->), lloança baixa i servil. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. (Dit d'una persona) abandonat(->) incurós negligent xarxot, extremament deixat en el vestir, que va sempre mal engiponat. xipòtol, íd. remís, deixat en el compliment del deure, en la resolució de les coses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 rigorista(en qüestions morals) sever inflexible dur(fig.) estricte(->). L'estricte compliment de la llei. Una regla estricta. draconià(lleis, mesures, etc.) 2 (Dit del clima, esp. del fred) inclement dur aspre rude Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dolcesa(fig.) morbidesa delicadesa finoro llisor blanor, es diu esp. del temps i del clima. mansuetud(del caràcter) unció(de les paraules) lenitat, benevolència a castigar, a exigir el compliment dels deures. moderació Ant. Insuavitat. Aspror. Brusquedat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

remolejar(v. intr.), defugir una feina, el compliment d'una obligació, etc., fent l'orni, amb dilacions, etc. esquivar eludir evitar evadir. Evadia sempre que podia les feines més pesades. fugir de. Fugir dels vicis. Fugir del born, defugir una batalla o una contesa. Cp. la locució fugir d [...]