1 encarrilar. Posar una persona en el bon camí. acarrerar adreçar atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí. ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.). 2 (encaminar-sepron.) aviar-se arrumbar-se brocar(v. intr.),  [...]

1 Cp. situar, disposar, col·locar 2 dirigir endegar, donar a una cosa la direcció adequada. encarrilaro encaminar 3 informar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

encaminar. Fig. Fer agafar a un afer, a una empresa, etc., que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit. encarrerar endegar ensolcaro tornar a solc arranjar donar endreça(a un afer). Ant. Desencarrilar. Desendegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 dirigir(->) conduir. Conduir un cec. pilotar(una nau) capitanejar orientar. Els mariners s'orienten per l'estel polar. encaminar fer de guia(a algú) servir de guia(a algú) menar. Menava el ramat a una pastura grassa. 2 (un vehicle) conduir. 3 regir-se, guiar-se per [...]

1 Fer moure una persona o cosa devers un punt determinat. orientar adreçaro dreçar guiar atraçar encaminar encarrilar encarreraro acarrerar 2 Dirigir un vehicle. menar(esp. un carro) conduir(un automòbil, un camió, etc.) governar(una nau i, per anal., un vehicle, un avió) pilotar(una nau, un [...]

1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]

cavall apitrava de valent, però el carro no avançava. encaminar els seus esforços anar a l'encalç rompre's la cara coresforçar-se, esforçar-se moralment. prendre (una cosa) a pit maldar per malavejar festejar(una cosa), esforçar-se per haver-la. Aquesta col·locació, n'hi ha molts que la festegen [...]