1 perseverar. 2 durar(->) mantenir-se subsistir covar(fig.). L'odi que cova al seu cor. entaular-se(el vent), persistir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adveracióo adverament asserció assegurança asseveració atestació afirmativa, en la frase Persistir en l'afirmativa. Cp. tesi, al·legació Ant. Negació. Retractació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 existir. 2 Continuar essent vàlid. continuar(intr.) persistir conservar-se duraro perdurar romandre restar en peuo simpl. restar(dit especialment d'una dificultat) mantenir-se. Mantenir-se vàlida una llei. sobreviure. Aquest vell costum ha sobreviscut. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

tornem-hi, que no ha estat res (fam.). A les quatre vam berenar i després tornem-hi, que no ha estat res. Ant. Discontinuar. Interrompre. 2 v. intr. Durar sense interrupció. seguir. Segueixo creient que és així. persistir subsistir. Les causes de desordre subsisteixen. perseverar. Perseverar en una [...]

perdurar, durar llarg temps, continuar durant. persistir(costum, temps [bo o dolent], dificultat, etc.) continuar(v. intr.) allargar(intr.). El pa i el vi, no sé si allargaran fins dilluns. perpetuar-se eternitzar-se(hiperb.) prolongar-se inveterar-se(mal, malaltia) tirar, durar, una cosa [...]

persistir continuar(->) insistir, perseverar a dir, a fer, especialment a demanar. obstinar-se(->) no deixar de la mà(un afer, etc.) mantenir-se ferm no defallir navegar amb qualsevol vent instar, demanar amb perseverança. burxar, perseverar a incitar algú a descobrir o a revelar quelcom [...]

persistir porfidiejar entestar-se aferrar-se. Aferrar-se a la seva, obstinar-se en la seva opinió. entossudir-se(->) o entossar-se emmarranar-se afermar-se. S'aferma en el que ha dit. empernar-se encastellar-se. S'encastella en els seus arguments i ni escolta els dels altres. [...]