1 tenir. compartir, posseir en comú. gaudir de. Gaudia d'una gran fortuna. 2 Tenir relacions sexuals (amb algú): conèixer, expressió treta del llenguatge bíblic. jeure (o dormir) amb (algú) haver (algú) tirar-se, posseir sexualment una femella, dit dels animals i, per ext. de les persones [...]

1 repartir, dividir, distribuir, donar. 2 posseir, usar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. tenir, posseir. 2 v. tr. fruir. 3 (gaudir-sepron.) aprofitar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. hajar(dial.) tenir abastar atènyer copsar aconseguir. Mai no aconseguireu el seu consentiment. obtenir, reeixir a haver. posseir 2 Haver-se-les: barallar-se, disputar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

raonament o ensenyament. Ell va intuir les intencions torçades del seu veí. veure, percebre amb el pensament. Ara veig el meu error. estar al corrent (d'una cosa), estar assabentat del que passa. posseir. Posseir, un autor, la matèria que tracta. Posseir l'anglès, conèixer-lo a fons [...]

1 (f. mestressa) propietari, posseïdoro possessor. Propietari es refereix més aviat al dret legal, possessor més aviat al fet de posseir, del qual hom gaudeix. tenidor, el qui té una cosa. propietari. 2 El qui té sota el seu domini algú: el cap de casa, el senyor respecte als criats. senyor [...]

1 posseir, tenir en propietat. detenir. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Detenir el títol de campió. heureo haver. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes. gaudir de, tenir una cosa profitosa, avantatjosa, agradable. Gaudir de salut, d'una fortuna, de crèdit, etc [...]

exactitud justesa. Parlava sempre amb gran justesa. pertinència(≠ pertinença) 3 El fet de posseir una cosa. pertinença possessió 4 La cosa posseïda, esp. si és immoble: finca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, íd. Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.). 2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa. saber (una cosa) com el parenostre saber (una cosa) a ulls clucs posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema [...]

., ficant-lo fins a les orelles. embrossar-se, cobrir-se de brossa un bosc, un camí, etc. amagar, omplir, protegir, abrigar. 2 Acoblar-se el mascle amb la femella. posseir(->) tirar-se(vulg.) muntar(esp. el cavall, l'ase, etc.) saltar(v. tr.) Algunes espècies tenen un verb propi: amarrir [...]