veure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reveure. És un afer que hem de reveure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 donar comiat (en sentit pejoratiu) despatxar, desnonar. Ant. Retenir. 2 (acomiadar-sepron.) prendre comiat anar-se'n donar l'arreveure dir a reveure dir adeu partir alçar veles llevar àncores anar-se'n a la francesa, anar-se'n sense dir res. 3 Ésser acomiadat. ésser despatxat saltar(d'un [...]

es pot fer. reveure. És una cosa que cal reveure, que cal tornar a examinar. visurar, examinar visualment. discutir, examinar entre dues o més persones. També es diu quan no hi ha cap interlocutor: en aquest cas s'usa només quan hom examina quelcom en un escrit. Llavors els [...]

1 reveure, tornar a veure. No volia morir sense reveure aquella dolça terra de Catalunya. percebre(es diu de totes les sensacions i s'usa sempre amb un complement). Va percebre una lleu besllum. apercebre, veure, amb la vista o amb el pensament. entreveure, entrellucaro entrelluscar, veure a [...]

. admirar, mirar amb admiració. remirar, tornar a mirar; mirar amb gran cura o atenció. rellucar, íd. reveure. És una cosa que cal reveure, cal tornar a mirar. espiar, mirar cautelosament, amagadament. entreguardar, mirar allò que hom vol saber si és pla, si és a nivell, etc., segons la línia o el pla [...]

) adeuo adeu-siau a reveure fins arao fins aviat(si és per una breu absència) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]