1 bri. Un bri de blat. peduncle canocao canyoca, tija tubular de certes plantes. canó, tija buida. canya. Les espigues eren perles, i les canyes totes or. guaix, tija de cereals i llegums. Cp. guaixada: conjunt de les tiges d'una planta. cama, tija de certes plantes. canyoca, tija del blat [...]

La tija del moresc. moriscassa canoca tronca Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tija. busca. L'ocell recull busques per fer el niu. 2 tros. 3 poc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(d'una flor) cuao cuell estípit tija cama(de certes plantes) escapo escapus, íd. galet(del raïm) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

caluix peu canyocao canoca, tronco o tija del blat de moro i d'altres gramínies. càudex, tronc d'una planta perenne. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. canemuixao caramuixa(del cànem) riscla, íd. canó, tros de canya de nus a nus. aspre(->), canya plantada a terra per a sostenir plantes enfiladisses, com mongeteres, tomaqueres, etc., o plançons. 2 tija. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

caps (el blat) llucar (un arbre) guaixar, treure tija una planta. ullar grifolar, grifolejar, grifollar o grifonar grillar o germinar, treure grills, les llavors. tanyar i retanyar rebrotar (->), rebrollar, rebrostar mesar, fer un arbre la seva brotada. fillolar o fillolejar espigar o espiguejar [...]

(torçar-seo tòrcer-sepron.) tortejar, guerxar-se. balcar-se capalçar-se(una biga, etc., per un dels seus caps) enguerxir-se enguerxinar-seCp. tortejar girar-se. Girar-se el peu. revinclar-se colltorçar-se, colltòrcer-seo collvinclar-se, torçar-se, el coll o una tija. aclucar-se(els filferros d'una gàbia [...]

1 f. clau mestra, la que obra i tanca tots els panys d'una casa. clau falsa, clau feta ocultament per a forçar un pany. clau de lloba, clau massissa. clau de canó, la que té la tija foradada. rossinyol, peça de ferro, doblada per una punta, que serveix, a falta de clau, per a obrir un pany. 2 [...]