1 v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc. caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja. deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament. flamejar(->), fer flam, llançar flama [...]

cremar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cremar(un cadàver) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cremar. 2 acostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 carbonejar(≠ carbonitzar) cremar. 2 evacuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cremar. tocar amb la pedra infernal Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. cremar. 2 v tr. encendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brasejar, rostir lleugerament una vianda. ensajornar, íd. salsir, rostir excessivament, esp. l'acció del sol, una cosa sucosa. graellejar, rostir a la graella (Alc.) torrar gratinar(al forn) cremar, rostir massa una cosa. La carn s'ha cremat: ja la pots donar al gos. Cp. bleir Manuel [...]

brusir bleir sulsiro salsir, dessecar, esp. el sòl, una cosa sucosa. Cp. socarrar, rostir cremar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

llenyater llenyisser boscatero bosquer garriguer destraler bardissaireo bardisser, el qui talla bardissa per fer-ne feixos per a cremar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]