FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevat, alt, s'aplica a un puig, una muntanya, etc. Que forma la capa o el sostre superiors d'una substància guardada en un vas, una pica, etc. Oli acimat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb molt d'aire. Ha fet un matí molt airós. És un terrat, un puig, molt airós. De bon aire, graciós. És una noia molt airosa. Una torreta airosa. sortir airós de Reeixir amb lluïment, honor, en un afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum que es projecta en sentit invers al de la mirada. El contrallum no em deixa veure bé la carretera. Efecte visual que presenta un cos situat entre l'ull o la càmera i un focus de llum. La silueta del puig Major es retalla en el cel de la posta en un bellíssim contrallum. a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oposar o d'oposar-se; l'efecte. Ocuparen el puig vencent l'oposició de l'enemic. Els seus interessos estan en oposició amb els nostres. Fer oposició a la política d'un govern. Un partit d'oposició. Situació relativa de dos astres quan llurs longituds [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, edifici o conjunt d'edificis fortificats que servien d'estada al senyor, a la seva cort i al seu estol armat. Castell feudal. Fortalesa 2 . El castell de Montjuïc. Casa senyorívola d'un poble, més gran que les altres. Casa senyorívola situada al cim d'un puig o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
darrere d'ell. Immediatesa en una successió. L'un dia darrere l'altre. Era una festa darrere l'altra. Respecte d'un objecte, posició oposada a la del parlant. El poble és darrere aquell puig. S'ha amagat darrere l'arbre. Suport o adhesió a [...]