Resultats de la cerca frase exacta: 16

Diccionari de la llengua catalana
1. correspondre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu. Aquest fet es correspon amb la realitat. Ocupar en una sèrie de coses un lloc an [...]
2. pertocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge. L'execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat. [...]
3. enregistrament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enregistrar; l'efecte. En inform., element d'un fitxer que per convenció es fa correspondre amb una part concreta de la informació. [...]
4. correspondència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de correspondre o de correspondre's; l'efecte. Entre aquests dos mots no hi ha una correspondència perfecta. Estar en correspondència amb algú. Posar en correspondència les diferents imatges d'un objecte. Conjunt de cartes, d'impresos i d'altres trameses que circulen [...]
5. agrair
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut). Li agraïm el favor que ens ha fet. Agrair a algú una visita, una carta, una invitació, un present. Els agrairé que m'ho trametin tot seguit.  [...]
6. pròbit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valor que resulta de la transformació, aplicable a qualsevol variable que pren valors entre 0 i 1, que consisteix a fer correspondre a cada valor de la variable el valor de la variable normal estandarditzada que té una probabilitat acumulada igual al valor de la variable original. [...]
7. defraudar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privar (algú) amb engany d'alguna cosa que li és deguda. Ha sabut defraudar els seus creditors. Defraudar la soldada. Privar (l'Administració) dels drets, dels impostos o de les taxes que li són deguts. Defraudar la duana. Defraudar el municipi. Alguna cosa, no correspondre a [...]
8. pertànyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser propietat d'algú. Tots aquests terrenys pertanyen al comte. Aquests prats pertanyen a la hisenda del meu pare. Formar part d'una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies. Alguna cosa, correspondre a algú perquè li és deguda [...]
9. pinyol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part interna, llenyosa, d'un fruit carnós, que sol correspondre a l'endocarpi. Un pinyol de préssec. Pinyol d'oliva. Pinyolada. Pedra en una rajola, teula, etc., que es converteix en calç quan es cou. Part granelluda i inservible de la terra de terrisser. Residus dels [...]
10. líquid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subaracnoidal, en els ventricles cerebrals i en l'epèndima. En econ., net de les reduccions que puguin correspondre. Guany líquid. Que es pot convertir fàcilment en diner efectiu. Béns líquids. Diner en efectiu. En fonèt., que acústicament presenta trets vocàlics i [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>