FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dislocar; l'efecte. La dislocació d'un os. Ha sofert una dislocació. La dislocació a l'esquerra del complement directe. La dislocació d'un exèrcit. Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d'un cristall real. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar barrat. Desbarreu la porta, i que entri tothom. Dislocar les barres (a algú). Sofrir una dislocació de les barres. Perdre la moderació, dir inconveniències, disbarats. Quan parla de política, només desbarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escala, d'una paret, d'una branca d'un arbre. Procés pel qual es porta un sistema informàtic a les condicions de funcionament. Feina minera que condueix a dislocar i arrencar la massa mineral d'un filó o d'una pedrera i a llevar la massa d'estèrils per tal d'extreure'n el mineral o la [...]