Posseir a fons (una ciència, un art, una llengua). Ell domina la química. Subjectar, contenir, reprimir. Dominar els seus sentiments. No deixar-se dominar per la ira. No sap dominar-se. Un lloc, un edifici, un accident geogràfic, ultrapassar en alçària els altres que l'envolten [...]

Subjectar, dominar. Ajovar uns nois rebels.  [...]

Dominar per la seva alçària els objectes circumdants. [...]

Posseït del dimoni. Molt dolent, s'aplica especialment a les criatures molt entremaliades. No el podem dominar, aquest xicotot: és una criatura endimoniada. El responsable de l'arxiu té un geni endimoniat. [...]

Acció de dominar, especialment un sobirà sobre un poble, una nació sobre una altra; l'efecte. La dominació romana a la península Ibèrica. [usat generalment en pl.] En angelologia tradicional cristiana, àngel que pertany al primer cor de la segona jerarquia. [...]

Foc gros que crema una casa, un bosc, etc., que es propaga, que fa estralls. Reeixir a apagar, a dominar, un incendi. Assegurances contra incendis. Hi ha un incendi a la plaça de la vila: ara hi corren els bombers.  [...]

Un rei o un príncep, regir un estat. En aquell temps regnava a França Lluís X. Dominar, exercir una influència. Aquest escriptor és molt crític amb els costums que regnen als Estats Units. La tensió regnava a la sala. Aquella tarda regnava la tramuntana.  [...]

Agrupació d'empreses d'un mateix sector, independents entre si, amb la finalitat de dominar i repartir-se el mercat. [...]

Ésser senyor (d'un lloc). El príncep que senyorejava tota aquella terra. Dominar, manar o governar (una cosa) com a senyor. L'home senyoreja la tècnica. Senyorejar les pròpies passions. Aquest advocat ambiciona senyorejar damunt dels altres. El bon gust senyorejava en totes les [...]

Ultrapassar en poder, alçària, etc. Ell sobergueja els altres en enginy. Una torre que sobergueja totes les del voltant. Dominar altivament, despòticament. És un home que tot ho vol soberguejar. [...]