Resultats de la cerca frase exacta: 7

Diccionari de la llengua catalana
1. fregir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure (un menjar) en oli, llard, mantega, bullents. Fregir peix, carn. Fregir un parell d'ous amb oli. La ceba es fregeix de pressa. fregir-la a algú Enganyar-lo. Consumir-se d'impaciència, neguit, etc. L'aigua de mar, fer soroll en passar entre roques llepant-les. [...]
2. refregir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a fregir. Fregir massa. [...]
3. sofregir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregir lleugerament. [...]
4. fregida
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fregir. [...]
5. fregitel·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fregir. Conjunt de coses fregides. [...]
6. paellada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que cap o es pot fregir d'un cop en una paella. Em vaig menjar una paellada de patates fregides. [...]
7. paella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg també de metall o dues anses, que serveix per a fregir viandes. tenir la paella pel mànec Poder fer i desfer en un afer segons la pròpia voluntat. Guisat fet d'arròs cuit amb [...]