Allunyar-se corrent per tal d'evitar un dany, un perill. Fuig: si no, t'agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies. Alguna cosa, allunyar-se ràpidament. El capell, amb el vent, li va fugir del cap. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell [...]

Acció de fugir, d'escapar-se. Afavorir la seva fugida. [...]

Forma sufixada del ll. -fugum, derivat dels mots fugere, 'fugir', i fugare, 'fer fugir'. Ex.: vermífug, centrífug. [...]

Fer fugir (els animals) amb crits i amb moviments d'amenaça. [...]

Fugir de por. En sentir la policia, els lladres s'esconillaren carrer enllà. [...]

Fugir d'una feina, del compliment d'una obligació, etc., amb dilacions, fent l'orni. [...]

Atiar (els gossos) a envestir algú. Quan li aquissaren els gossos, el pobre xicot va fugir corrents. [...]

Era islàmica, que comença l'any 622 dC, data en què Mahoma va fugir de la Meca. [...]

Persona que forma part d'una conjuració. Els conjurats de Catilina. Dos dels conjurats foren presos: els altres pogueren fugir. [...]

Fer xiscles. Davant del perill, les criatures van fugir xisclant. Si haguessis sentit com xisclava quan li curaven la ferida! [...]