Suscitar, produir en el cos, en l'ànim, (un efecte físic, afectiu, moral). El repòs infon nou vigor als membres. Les meves paraules li infongueren un poc d'esperança. Infondre por.  [...]

Infondre.  [...]

Causar, infondre, entusiasme (a algú). L'orador entusiasmà el públic. Lliurar-se a l'entusiasme. Suposo que no s'entusiasmà amb la meva obra. [...]

Exaltació de l'ànima sota la inspiració divina. L'entusiasme dels profetes. Exaltació de l'ànim, admiració apassionada. L'entusiasme de les sibil·les. L'entusiasme del públic. Causar, produir, infondre, entusiasme. Tenir, sentir, entusiasme per alguna cosa. [...]

Infondre basarda (a algú). Agafar basarda. En fer-se semblants preguntes, un s'embasardeix. [...]

Por extrema, que fa tremolar. Causar, infondre, terror. Persona o cosa que l'infon. Ell fou el terror dels seus enemics. Actuació política que fa un ús arbitrari i indiscriminat de la violència física. El terror de la dictadura. El terror dels radicals. [...]

Infondre temor (a algú). Aquelles amenaces el van atemorir. L'han atemorit i no gosa fer res. [...]

Tornar a la vida, al seu primer vigor. Infondre ànim (a qui està abatut). Animar de nou. Tornar en si.  [...]

Acció d'edificar, de construir un edifici; l'efecte. Emprendre l'edificació d'un teatre municipal. Acció d'edificar, d'infondre, amb l'exemple, sentiments de pietat, de virtut; l'efecte. Contribuir a l'edificació del proïsme. Acció d'instruir plenament algú sobre [...]

Causar o infondre vanitat (a algú). El triomf l'ha envanit. Esdevenir vanitós, agafar vanitat. S'envaneix del més petit èxit. [...]