FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'entonar, manera d'entonar, de donar el to en començar a cantar una peça. Entonació justa, baixa, alta. Prendre l'entonació. Successió de tons al llarg d'una seqüència fònica. L'entonació d'un discurs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal. Sempre ha exagerat els defectes del noi. No cal que n'exageris les virtuts, que ja les coneixem. Exagerar el perill. Va, no exageris, que no et fa tant de mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a la justícia. Una sentència justa. Un càstig just. Una recompensa justa. No és just de castigar-los. Legítim . Un just orgull. Satisfer les seves justes pretensions. Que obra segons justícia. El jutge ha d'ésser just amb tots. No seríeu just si em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona justa i equilibrada. Una actitud equànime. Un dictamen equànime. [...]