Resultats de la cerca frase exacta: 15

Diccionari de la llengua catalana
1. nord-est
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del nord que de l'est. Vent que bufa del nord-est. [usat en aposició] Caminaven en direcció nord-est. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el nord-est. [usat en aposició] La costa nord-est.  [...]
2. gregal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que ve del nord-est. Gregal la mou, llevant la plou. Nord-est 1 1.  [...]
3. gal·lurès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al gal·lurès. Dialecte de tipus cors parlat al nord-est de Sardenya. [...]
4. paleosiberià paleosiberiana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu de les civilitzacions arcaiques del nord-est de Sibèria i de Kamtxatka, que constitueixen famílies lingüístiques independents. Relatiu o pertanyent als paleosiberians. Família de llengües parlades a Sibèria. Relatiu o pertanyent al paleosiberià. [...]
5. gregalejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de gregal. Un vent, tendir a venir del nord-est. [...]
6. criptobrànquids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis urodels de grans dimensions, amb la pell molt arrugada, aquàtics, de moviments lents i amb caràcters neotènics, propis de l'est d'Àsia i del nord-est d'Amèrica. Individu d'aquesta família. [...]
7. vascó vascona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble basc preromà establert al territori de l'actual Navarra, a l'extrem nord-est de Guipúscoa i en unes petites contrades de La Rioja i l'alt Aragó. Relatiu o pertanyent als vascons. [...]
8. part 3 parta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble escita procedent de la zona més enllà de la Bactriana que conquerí al segle ii aC el nord-est de l'Iran i el sud de la mar Càspia. Relatiu o pertanyent als parts. [...]
9. belga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bèlgica. Relatiu o pertanyent a Bèlgica o als seus habitants. Individu d'un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s'establiren al nord i al nord-est de la Gàl·lia en el segle vii aC. [...]
10. vènet vèneta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de procedència il·líria, establert els primers segles de l'era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al nord-est d'Itàlia. Relatiu o pertanyent als vènets. Conjunt de dialectes italians parlats al Vènet. Relatiu o pertanyent al [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>