FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'estabilitat dels peus en posar-los sobre una superfície llisa, mullada, etc. Vaig relliscar amb una pell de taronja. La neu està glaçada; ves amb compte a no relliscar. Caure en una flaquesa. relliscar-li a algú una cosa No donar-hi cap importància, no posar-hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de relliscar. Fer una relliscada. Despropòsit, especialment el que revela a algú una cosa que el pot ofendre o que hom li volia mantenir en secret. Falta, especialment d'índole moral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escarn 1 . Aquest és el pitjor inri que pot caure sobre la fama d'algú. La tarda que plovia vaig relliscar i, per a més inri, vaig anar a parar damunt d'un toll d'aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La nau, córrer tallant l'aigua. Fer camí veloçment. Fer relliscar o rodar enfora (un objecte) per damunt d'un altre sobre el qual descansa, empenyent-lo a força de braços o valent-se de màquines o d'aparells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esquerda. El gra d'un sac, anar-se'n per un forat. Un recipient, deixar escapar el seu contingut per una esquerda, un forat. El càntir se'n va. Aquell sac se n'anava. Una part del cos, no aturar-se quan cal, anar massa enllà, relliscar, en un moviment, en una operació, etc. Se me'n va [...]