Resultats de la cerca frase exacta: 21

Diccionari de la llengua catalana
1. sufix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit a la fi. Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic. sufix nominal Sufix nominalitzador. [...]
2. sufixal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sufix. Que té la forma o la funció d'un sufix. [...]
3. parasíntesi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formació de mots nous per l'addició simultània d'un prefix i d'un sufix, de manera que sense un dels afixos el mot és inexistent a la llengua. [...]
4. sufixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar un sufix (a un radical o a un mot). [...]
5. pejoratiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que implica mal, una valoració desfavorable. Un epítet pejoratiu. Un sufix pejoratiu. [...]
6. nominalitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformar (un mot d'una altra categoria lèxica) en substantiu per mitjà del procediment morfològic de la derivació. El sufix -ment s'empra sovint per a nominalitzar verbs. Generalment, els verbs formats amb un prefix nominalitzen amb el sufix -ment.  [...]
7. adjectivador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un adjectiu, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix adjectivador. [...]
8. adverbialitzador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix adverbialitzador. [...]
9. nominalitzador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un substantiu, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix nominalitzador. [...]
10. àton -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., mancat d'accent. La pronúncia de la lletra a en posició àtona. Les síl·labes àtones d'un mot. Un prefix, un sufix àton. [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>