Resultats de la cerca frase exacta: 154

Diccionari de la llengua catalana
1. terrestre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la Terra. L'esfera terrestre. Relatiu o pertanyent a la superfície sòlida de la Terra. Magnetisme terrestre. La política econòmica afavoreix el comerç terrestre i el marítim. Serpents terrestres i aquàtiques. Que habita a la Terra. Que forma [...]
2. terrestritat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de terrestre, de terrenal. [...]
3. intruir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un magma, fer intrusió (dins les roques de l'escorça terrestre). [...]
4. sial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa superior de l'escorça terrestre, de densitat baixa, formada essencialment per sílice i alumini. [...]
5. paleomagnetisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi del magnetisme terrestre natural romanent, el qual determina la intensitat i la direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic. [...]
6. basidiomicots
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió de bolets molt evolucionats, ben adaptats al medi terrestre, saprotròfics, paràsits o micorrizògens, caracteritzats per la presència de basidis. Individu d'aquesta divisió. [...]
7. embriòfits
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de plantes que presenten embrió, generalment adaptades a la vida terrestre, que inclou els briòfits, els pteridòfits i els espermatòfits. Individu d'aquest grup. [...]
8. mantèl·lic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al mantell terrestre. [...]
9. sima 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa inferior de l'escorça terrestre. [...]
10. disprosi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de la família dels lantànids, rar a l'escorça terrestre, de fortes propietats magnètiques (símbol, Dy; nombre atòmic, 66; pes atòmic, 162,50). [...]
Pàgines  1 / 16 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>