tres vegades quatre. Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud. Contenir les seves passions, la seva alegria. Dominar els sentiments propis, especialment la còlera. No us deixeu emportar per la ira: conteniu-vos!  [...]

V. contenir.  [...]

Que inclou, capaç d'incloure o contenir. [...]

Preparat per a contenir o reprimir disturbis. Una brigada antidisturbis. [...]

Gerra usada en l'antiguitat grecoromana per a contenir aigua. [...]

Acció de riure. Un riure que s'encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic. riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme. [...]

Arca originàriament de pedra destinada a contenir el cos d'un difunt. [...]

Fer que resti agafat per dues coses que tendeixen a tocar-se. Li vaig encloure el dit amb la porta. M'he enclòs els dits amb la porta. Contenir, comprendre, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments. Aquests mots enclouen una gran veritat.  [...]

Malaltia hereditària caracteritzada per una tendència a les hemorràgies abundants i difícils de contenir. [...]

Contenir (allò que és excessiu). Reprimir un impuls. Reprimir la ira. Contenir els propis impulsos, pensaments, etc. Cal saber reprimir-se. Impedir l'acompliment (d'allò que és condemnable). Reprimir els abusos. Sotmetre (algú o alguna cosa) a repressió. Reprimir la [...]