FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. Fer-li a algú mal el cul de tant seure. Caure de cul. Anus. ésser el cul d'en Jaumet No estar mai quiet. ésser un cul de taverna (o de cafè, o d'església, etc.) Passar-hi llargues estones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alguna cosa). Mulla't les mans. mullar-se el cul Arriscar-se, comprometre's. En Carles no es mulla mai el cul: així sempre queda bé amb tothom. Sucar 1 1 i 2. Mullar galetes en vi dolç. No hi ha tinta per mullar la ploma. Ara que el negoci va bé tots hi volen mullar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remenar el cul. Un vehicle, moure's d'una banda a l'altra de la part del darrere per excés de velocitat, per una mala maniobra o per manca d'estabilitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat al cul. Vela de mitjana molt petita a l'extrem de popa d'un bastiment menor. Arbre de mitjana molt petit a l'extrem de popa d'un bastiment menor. [...]