Resultats de la cerca bàsica: 5

Diccionari de la llengua catalana
1. guaitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vigilar amb l'esguard (un indret). Guaitar el mar, el camp, un camí. Mirar 1 i 2.  [...]
2. atalaiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guaitar d'una talaia estant. Observar, tractar de descobrir, amb la mirada. Adonar-se. No ens vam atalaiar de la seva arribada. Guardar (el bestiar). El gos atalaia les ovelles.  [...]
3. guaita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de guaitar. Qui són avui els qui fan la guaita? Aquells a qui hem comanat la guaita. Persona que fa la guaita. El guaita de Montjuïc. Guaita d'incendis forestals. Talaier 2 . [...]
4. espiera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forat fet en una paret, en una porta, etc., per poder guaitar des de l'interior el que passa a fora. Forat practicat al revestiment d'una pila de carbó a la part on convé avivar la combustió. [...]
5. badar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
badar els ulls] Descloure els llavis, les parpelles. Va badar uns ulls com unes taronges. no badar boca No obrir boca. Obrir al llarg, produir una clivella (en alguna cosa). Li vaig badar el cap d'una garrotada. Se li ha badat la ferida. Guaitar. Tu, què bades? Abstreure's, encantar-se [...]