L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple: L'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la [...]

pasta alimentària pasta alimentosa La forma catalana pasta alimentària designa el producte obtingut per dessecació d'una massa no fermentada feta amb farina, sèmola de blat dur o de candial i aigua, que s'emmotlla mecànicament segons formes diverses. Com a terme secundari es pot fer servir la [...]

En castellà la paraula acometida designa la part d'una instal·lació d'aigua, de gas, d'electricitat o de telèfon que enllaça la xarxa de distribució de l'empresa subministradora amb la instal·lació particular d'una persona abonada al servei. Per traduir el terme al català a vegades s'utilitza l [...]

. Ara bé, cal tenir present que en contextos negatius, sí que es recorre al present de subjuntiu per a usos de l'imperatiu. Per exemple: Si us plau, no respongueu a la pregunta (però Si us plau, responeu a la pregunta). No begueu aquesta aigua: no és potable (però Beveu aquesta aigua: és potable). [...]

Les formes rec i reg tenen significats diferents. Un rec és un canal de regatge. Per exemple: No hi ha aigua al rec. En canvi, reg fa referència al regatge mateix. Per exemple: Terres de bon reg.  [...]

El mot canal és masculí en els casos següents: Quan fa referència, en transports i obres públiques, a una via navegable excavada a terra per posar en comunicació les aigües de rius, torrents, mars, etc., i també a la construcció destinada a derivar l'aigua de rius, torrents, etc., amb [...]

sentit específic de 'fer entrar una cosa dins un lloc' i, en aquest cas, és equivalent a posar a dins. Per exemple: ficar la clau al pany (i també posar la clau al pany) ficar els peus a l'aigua (i també posar els peus a l'aigua) ficar els caramels a la butxaca (i també posar els caramels a la butxaca [...]

femení (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic femení elidit o sobreentès, com ara ribera o aigua). Són els següents: la Bassa la Canta-rana la Castellana la Garona la Llavanera la Muga la Mugueta la Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana) la Ribereta la Riberola la [...]

Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]

un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...). S'escriu deu, deus en els casos següents: amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus; quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus; quan [...]