fugir escapar-se evadir-se Les formes catalanes equivalents a l'expressió castellana darse a la fuga són fugir, escapar-se, evadir-se, escapolir-se, etc., segons el context. La policia no sap com han fugit els tres presos, La policia no sap com s'han escapat els tres presos, etc. Convé notar [...]

. En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple: He sentit dir a la Júlia moltes bestieses. He sentit que la Júlia deia moltes bestieses. Vaig veure'l fugir davant meu. Vaig veure que fugia davant meu.  [...]

En català, hi ha diverses expressions per indicar el significat de donar detalls del que és superflu i no donar-ne del que és més important, com ara fugir d'estudi, sortir amb un ciri trencat, anar-se'n en raons o desviar-se del tema, segons el context. Per exemple: En les entrevistes, els [...]

Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]

En català hi ha diverses expressions equivalents a la forma col·loquial escaquejar-se, com ara fugir d'estudi, escapolir-se, eludir, defugir, evadir-se, evitar una obligació, donar excuses de mal pagador, fer campana, etc. Per exemple: Com que la lliçó d'avui no li agrada, s'ha escapolit / ha [...]

, l'expressió vet aquí s'usa també amb un valor de conclusió o de conformitat, i en aquest cas, apareix tota sola, sense complement, o bé amb el pronom ho. Per exemple: El conductor va fugir. Vet aquí. El conductor va fugir. Vet-ho aquí. Cal tenir en compte que l'expressió vet aquí també es pot [...]

, fugir d'estudi, fer ballar el cap a algú, etc. Per exemple: Encara no s'ha pronunciat sobre aquest tema polític i continua marejant la perdiu. Quan et faci preguntes, ves al gra, no fugis d'estudi! Primer diu una cosa i després en diu una altra, la qüestió és enredar.  [...]

El verb pirar significa 'anar-se'n, fugir' i s'usa habitualment en un registre col·loquial. Per exemple: Em sembla que aquí fem nosa, així que pirem! Amb aquest mateix sentit, també s'utilitza la forma pirar-se-les (o pirar-me-les, pirar-vos-les, etc.), en què els pronoms formen part del verb [...]