Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
pre-
senten formen un conjunt previsible, estable i tancat. Per a aquests casos, i pensant bàsicament en la
introducció de dades, es van proposar codis formats amb dos dígits alfabètics per a les comarques
de Catalunya.
Alt Camp AC Moianès MN
Alt Empordà AE Montsià MT
Alt Penedès AP Noguera NG [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En aquest treball s'ha adoptat una classificació de les abreviacions basada en tres grans
grups: abreviatures, sigles i símbols.
No s'han desenvolupat àmpliament alguns aspectes que, tot i tenir-hi una relació, no són
objectiu prioritari en el camp del llenguatge administratiu, sinó que més [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lexicalització de sigles es produeix a causa de l'alta freqüència d'aparició, de l'analogia amb
altres paraules del mateix camp semàntic i de la necessitat de derivació. La lexicalització compor-
ta que una sigla s'incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d [...]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, pot referir-se a la categoria gramatical que permet classificar els noms i els adjectius, i també pot fer referència a la construcció cultural de la identitat, els rols i les funcions dels sexes, per exemple en el camp de l'antropologia i de la sociolingüística. Així, en un formulari o una enquesta [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
genèrica. Exemples: pl. del Rei pg. de Gràcia c. del Consell de Cent Però s'escriu amb majúscula inicial la designació genèrica quan aquesta designació és usada absolutament com a nom de lloc i quan ha deixat de ser genèrica i ha quedat fossilitzada. Exemples: la Rambla la Gran Via el Camp de Mart la Via [...]