[Se conjuga como: traer] v tr 1 [robar] sostreure, sostraure. 2 mat sostreure, sostraure, restar. v pron 3 sostreure's. Sustraerse a una obligación, sostreure's a una obligació. [...]
f 1 [acción y efecto de ver] visió. 2 [ilusión] visió. Ves visiones, veus visions. 3 fig i fam [persona fea] espantall m, mamarratxo m. 4 quedarse como quien ve visiones fig i fam restar com qui veu visions. [...]
f 1 [parte posterior] saga. 2 esport [fútbol] defensa, línia defensiva. m 3 últim, darrer. 4 a la zaga (o en zaga) a la saga. 5 no quedarse (o no ir) en zaga fig no restar a la saga. [...]
v intr 1 [permanecer] restar, quedar-se pron. Yo me fui pero él quedó allí, jo me'n vaig anar, però ell restà allí. 2 quedar, restar. Los pocos amigos que le quedan, els pocs amics que li queden (o que li resten). 3 quedar. Quedar en ridículo, quedar en ridícul. La viuda y los hijos han quedado en [...]
m 1 [respiración] alè. Quedarse sin resuello, restar sense alè. 2 [respiración rápida o cansada] esbufec, bleix, panteix. 3 meterle a uno el resuello en el cuerpo fig fer agafar por (o ficar por en el cos) a algú. 4 perder el resuello perdre l'alè. [...]
m 1 [de un soberano] adveniment. 2 arribada f, vinguda f. 3 esperar como el (o al) santo advenimiento fig esperar amb candeletes. 4 esperar el (o al) santo advenimiento fig i fam restar amb un pam de boca. 5 santo advenimiento vinguda de Jesucrist (o del Messies). [...]