v tr 1 [allunyar] extrañar, apartar, alejar. 2 [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. v intr 3 extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. v pron 4 [sentir [...]
ser una pena. 5 fer llàstima dar lástima, causar (o dar) pena. 6 quina llàstima! (o llàstima!) ¡qué lástima! (o ¡lástima!), ¡qué pena!7 sentir llàstima per tener (o sentir) lástima de. [...]
v intr 1 oler. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor, ya puedes oler: no sentirás ningún olor. v tr 2 [sentir l'olor] oler, olfatear, aspirar. Els gossos lladren: ja han ensumat l'amo, los perros ladran: ya han olido al dueño. 3 aspirar. Ensumava rapè, aspiraba rapé. 4 fig [sospitar] oler [...]
f [generalment en plural] 1 med náusea, arcada, basca. 2 fig [fàstic] náusea. 3 fer venir nàusees dar náuseas. 4 venir a algú nàusees sentir uno náuseas. [...]
v tr 1 lamentar, deplorar, sentir. Ara tots lamenten la seva mort, ahora todos lamentan su muerte. v pron 2 lamentarse, quejarse. Lamentar-se de (o per ), lamentarse de (o por). Lamentar-se que, lamentarse de que. [...]