FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'oprimir; l'efecte. Un poble que viu en l'opressió. Alliberar-se un poble de l'opressió estrangera. Sentir una opressió al pit, a l'estómac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als sentits, a la facultat de sentir. La vida sensitiva. La facultat sensitiva. Capaç de rebre o de transmetre una sensació. Que té sensibilitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (un receptor) en sintonia amb un emissor. Coincidir en la manera de pensar o de sentir. Fa poc que ens coneixem però vam sintonitzar de seguida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contemplar, considerar, amb admiració. Admirar la bellesa d'una dona. Sentir admiració (per algú o alguna cosa). Cal admirar els grans homes. Tots admiràvem el seu talent extraordinari. Alguna cosa, produir admiració, sorpresa (a algú). La seva bellesa admirava a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar, posar en sentit vertical. Redreçar el cos. Estava moix i abatut; però, en sentir aquelles paraules, va alzinar-se. Un cavall, posar-se dret alçant les potes de davant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar produint un so desagradable. Vam sentir carrisquejar el pany i la porta es va obrir. carrisquejar de dents Fregar les dents de baix contra les de dalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un interès viu i incessant per algú. Es desviu pels fills. Sentir molta afecció per una cosa, ser-ne un apassionat. Tots tres germans es desviuen pel futbol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar remordiment. remordir la consciència Sentir remordiment. Si l'insultes, et remordirà la consciència. Li remordia la consciència d'haver traït la confiança del seu germà. Rosegar, mossegar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada. Aquell any va fruir de les vacances d'estiu com cap altre. [...]