FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada. Aquell any va fruir de les vacances d'estiu com cap altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desvetllar la curiositat (d'algú). Les paraules de la noia el van encuriosir. Sempre l'havia encuriosit el comportament dels gats. Sentir curiositat. L'alumna s'encurioseix per les matemàtiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada. Capacitat, aptitud natural, per a exercir una funció. La facultat de pensar, de sentir, de voler. facultat estimativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer lladrucs. Els gossos lladren: deu venir algú. El gos li lladrava ensenyant-li les dents. Amenaçar sense escometre. No tinguis por d'aquest parell: no fan altra cosa que lladrar. lladrar a la lluna Cridar contra algú que no es digna a escoltar ningú, contra qui hom no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una càrrega, fer sentir fortament el seu pes (sobre qui la suporta). Avançava lentament, perquè el sac que duia l'afeixugava. L'home que es té per afeixugat d'obeir Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir compassió (per algú). Ha perdut en un dia tota la seva fortuna: el compadeixo de debò. Apiadar-se. Em vaig compadir de la seva mala sort. Els malvats han desaprès de compadir-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desbandar-se; l'efecte. a la desbandada D'una manera desordenada, tirant cadascú per un costat diferent. Fugir a la desbandada. En sentir els trets, la multitud va córrer a la desbandada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combustible que crema en un fogó, dins un fogar. Hi ha una bella fogonada. Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se. Vaig sentir el tret, però no vaig veure la fogonada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de proveir, especialment de reunir o aplegar una certa quantitat d'una cosa o coses de què es pot tenir necessitat. Cal fer provisió de llenya per a l'hivern. Cosa o coses aplegades. Tenir una bona provisió de blat. Provisions de guerra. Si l'has d'escoltar, ja cal que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Por forta, sobtosa. Infondre espant. Agafar espant. Allò feia espant de veure. Portar espant a algú. donar un espant Produir una impressió sobtada de por. tenir un espant Sentir por d'una manera sobtada. [...]
